És una ciutat que té alguna cosa que sempre m'atreu cada cop que vaig a passar les vacances. Els seues carrers de la medina, son tranquils a primeres hores del matí, però en quan l'Imam crida a pregar, un cop ja ha eixit el sol ... la cosa canvia, la gent começa a montar les parades al mercat (zocco), el llauradors venen del camp amb le seues productes acabats de collir, tomates, creïlles, pimentons ... tots fresc, bo i si tens labia i t'ho curres i pots treure per un preu més que raonable. Doanr-se una passetjada pel "Mercado Chico", fer-se un té amb menta asegut en una cadira, mentre veus com la gent va passant.
Quan vas al restaurant d'en Moja ... al costat del port i demanes una graella de sardines acabades de pescar i de fer a la brassa, davant de tu ... mmmm. No te preu. Les passetjades pel "Banco Atlàntico", com una riuada de gent, xiquets, joves, parelles, gent major, passetja de banda a banda ... menjant unes pipes acabades de torrar .... Larache ... té algo que ... la fa la perla de Marroc.