Thursday, 19 February 2009

Madison - Wisconsin - U.S

Ací estem, qui anava a dir-ho a més 8000 km de casa, a l'latra banda del "xarco", en el país de les oportunitats, de la Coca-Cola, dels carrers rectes i llargs, molt llargs, les cases adosades a dojo, una darrere de l'altre. On tot és big, big molt big. Ací em passaré gairebé cinc mesos. Estaré al SSEC (Space Science and Egineering Center). Un centre de recerca que duu des de finals dels anys '60 dedicant-se a la investigació de tot allò que te a veure amb l'atmosfera. L'edifici on estaré consta de 14 plantes on cada una es dedica a una cosa en concret. A la que em trobaré jo, és dedica a l'estudi dels núvols ... si els nuvolets.

En quan a l'allotjament estic a la casa d'un dels companys de feina, en Dan DeSlover, un tio molt majo. Al casa està 10' minuts caminant de la feina ... vamos un luxe, pensant que estic en país on el cotxe s'utilitza fins per anar al WC ...

Madison és la capital de l'estat de Wisconsin als Estats Units d'Amèrica. Conta amb una població de 208.054 habitants sent la segona ciutat més poblada de Wisconsin. Madison es troba al Comtat de Dane i és famosa per albergar la Universitat de Wisconsin, on es troba el SSEC. La ciutat és anomenada de vegades la ciutat dels quatre llacs a causa de els llacs Mendota, Monona, Wingra i Waubesa que la circumden. El centre de Madison es troba situat en un istme entre els llacs Mendota i Monona. Els llacs es connecten a través del riu Yhara amb el llac Kegonsa. El flux del riu Yahara desemboca en el Rock River i finalment en el riu Mississippí. Madison apareix referenciada com una de les ciutats nord-americanes amb major qualitat de vida combinant unes taxes d'atur entre les més baixes del país, un alt nivell educatiu dels seus habitants i la presència de nombroses empreses tecnològiques que proporcionen un alt nivell de vida a la ciutat.



Monday, 27 August 2007

Larache girl - Morocco

Larraix (Larache, àrab: العرائش Al-Araish) és una ciutat del Marroc, a la província de Larraix (regió de Tànger-Tétuan) a 86 km de Tànger. És l'antiga Lixus. Té 107.371 habitants (2004).
És una ciutat que té alguna cosa que sempre m'atreu cada cop que vaig a passar les vacances. Els seues carrers de la medina, son tranquils a primeres hores del matí, però en quan l'Imam crida a pregar, un cop ja ha eixit el sol ... la cosa canvia, la gent começa a montar les parades al mercat (zocco), el llauradors venen del camp amb le seues productes acabats de collir, tomates, creïlles, pimentons ... tots fresc, bo i si tens labia i t'ho curres i pots treure per un preu més que raonable. Doanr-se una passetjada pel "Mercado Chico", fer-se un té amb menta asegut en una cadira, mentre veus com la gent va passant.
Quan vas al restaurant d'en Moja ... al costat del port i demanes una graella de sardines acabades de pescar i de fer a la brassa, davant de tu ... mmmm. No te preu. Les passetjades pel "Banco Atlàntico", com una riuada de gent, xiquets, joves, parelles, gent major, passetja de banda a banda ... menjant unes pipes acabades de torrar .... Larache ... té algo que ... la fa la perla de Marroc.

Pools - Fes - Morocco

Fes ( فـاس [Fās] en àrab, Fès en francès) és la tercera ciutat més gran del Marroc, després de Casablanca i Rabat, amb una població de 940.000 habitants. Es troba a la regió de Fes-Boulemane. És una de les quatre ciutats anomenades imperials, juntament amb Marràqueix, Meknès i Rabat. Sovint se la considera centre espiritual del Marroc. La universitat més antiga del món es va obrir en aquesta ciutat el 859.Fundada el segle IX per Idris II, Fes acull la Medina més antiga del Marroc i una de les més grans de tot el Magrib, declarada Patrimoni de la Humanitat des de 1981. La ciutat, dividida en tres zones clarament diferenciades, conserva tradicions perdudes ja al món occidental com l'adobat de pells de forma artesanal, una feina que es realitza de la mateixa forma des de fa segles.A més d'haver-se convertit en un dels principals reclams turístics de la ciutat, el barri dels adobadors subministra la matèria primera per als clàssics articles de marroquineria que donen fama internacional a aquest país. És una de les zones més famoses i visitades de Fes, ja que s'hi troben les cèlebres adoberies on s'hi fa tot el procés de transformar les pells animals en productes de marroquineria.


Cat's attention

No hi ha res millor en Marroc que donar-se un tomb per la medina de qualsevol ciutat de bon matí. Els carrers estan buits completament, pots fer fotos a dojo, sense que ningú et vulga vendre una estora "a buen presio amigo", unes babutjes o entres a la seua tenda per comprar alguna cosa ... Tranquilament, et lleves, et demanes una mica de "rugosa" amb un café amb llet o un té amb menta alcostat de la porta d'entrada a la medina. Veues com a poc a poc la ciutat comença a despertar, entren les noves mercaderies. Té, pimentons, creïlles, farina ... Agafes la càmera i ale ... tota la ciutat és teua. Et pots trobar de tot, fins i tot com un grup de gats de forma ordenada miren com un d'ells està desdejunant el que un bon venedor li ofereix ....

Zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

Donar-se un tomb per les medines del Marroc és tots una aventura. Els laberintics i estrets carres magrebins tenen un encant que encissen al viatjer. Existeixen dies cares dels carrers de les medines. Una és la que tothom té al cap. Molta gent, que va amunt i abaix, venedors envoltant als turistes despistats. Aromes i sons. Colors i tactes. tot es sent, tot es viu. Però si et dones un tomb per les medines de bon matí, la cosa canvia. Aquesta vegada em vaig trobar a un iaio a la porta d'una medina en Fés. El colega estaba pegant-se una sobà ... que bueno ahí està la foto. No té desperdici.

Xauen

Xauen (en àrab, شفشاون) és una ciutat de Marroc, capital de la provincia del mateix nom. Està situada al nordest del país magrebí, en les estribacions de les muntanyes del Rif. El nóm Accawen significa en tamazight "Les banyes", en referència als dos pics visibles des de la ciutat. Aquesta ciutat fou fundada en 1471. La seua població original estagué formada principalment pels exil.liats de l'Al-Andalús, tant musulmans com jueus expulsats de la península Ibèrica, principalment del Califat de Granada. Encara ronda la llegenda popular, que encara avuí en dia alguns dels seus habitatants encara guarden les claus de les cases que van tenir a la ciutat de l'Alhambra. Xauen durant segles va ser considerada sagrada, tan és així que hi estaba prohibida l'entrada als extrangers. Però amb el temps i les coses canvien, i Xauen ara és una ciutat molt turistica, la qual a atret a molt tipus de gent. Dels primers temps de la dècada dels 60 i 70 la qual estava dintre de la ruta del hashish, junt la veina Ketama, avuí en dia és un reclam per a tot tipus de viatgers que volen gaudir dels seues preciosos carrers pintats de blau llampant, o està assegut a la plaça de Uta al-Hammam mentre és beu un té amb menta, amb la inestimable companyia de les abelles ....
Sense cap mena de dubte, els viatges amb el ferry cap a Marroc donen per molt, per dormir, menjar, xerrar amb le personal... o fer fotos, això sí, si la mar ho pemet, per què quan es possa bava ... les bosses van que bolen ... i la cara del personal canvia de color que no vejes.




Direct to the sun